ETIMOLOGIES: ALOPÈCIA

La paraula del dia en la RAE (no per res, només per l'interés de l'etimologia...):

Així ho expliquen en dicciomed.

HEL·LENISMES I FÒBIES

Este matí m'han preguntat a classe de Grec-I pel nom d'una fòbia una mica estranya. He decidit que el més convenient és deixar aquí uns quants enllaços per comentar-ho amb més detall a classe:

http://interclassica.um.es/didactica/etimoclassica/palabras/e/enano/(o)/24
http://dicciomed.eusal.es/palabra/enanismo
http://lema.rae.es/drae/?type=3&val=g&origen=REDRAE
https://sites.google.com/site/pyrrus7/helenismos
http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0092766

LLATÍ 4t ESO: ELS COLORS

He de confessar que el tema dels colors sempre m'ha generat dubtes. Sóc incapaç de distingir, per exemple, entre un verd blavós i un blau enverdit, o entre roses, fúcsies, liles, malves, violetes, morats, porpres... Un desastre, vaja.

I ara va i els alumnes de 4t me pregunten pels colors en llatí... Ho sent, però m'haurè de limitar a donar uns quants enllaços, començant per la versió en llatí de la Viquipèdia.

També en Almacén de clásicas (un blog molt interessant) hi ha una entrada dedicada als colors en llatí, inspirada en aquest altre lloc.

D'allò més interessant me pareix l'explicació que podeu trobar en esta pàgina web sobre els noms de les plantes i la seua relació amb els colors en llatí i en grec.

Però si el que voleu és un joc senzillet per passar una estoneta i aprendre quatre colors en llatí, només heu de clicar damunt de la imatge amb què tanquem esta entrada.

Altres enllaços:
http://tarheelreader.org/2011/07/28/colors-20/
http://tarheelreader.org/2009/05/31/colores-english-latin/

LLATÍ 4t I CIÈNCIES NATURALS

L'exercici d'etimologies d'avui requeria suport visual, així que hem tirat mà de la Wikipedia i...

Ápodo (del gr. ἄπους, ἄποδος) significa carente de patas, y es un término frecuentemente usado en Zoología, casi siempre para describir o designar formas, pertenecientes a grupos generalmente dotados de estos apéndices, que han perdido secundariamente las patas en el curso de la evolución. Es usado frecuentemente como epíteto específico en los nombres científicos de especies, concordando gramaticalmente con el nombre de género, como apodus (masculino) o apoda (femenino).

Ophisaurus apodus, un lagarto sin patas.

Los artrópodos (Arthropoda, del griego ἄρθρον,árthron, «articulación» y πούς, poús, «pie») constituyen el filo más numeroso y diverso del reino animal (Animalia). El término incluye a animales invertebrados dotados de un esqueleto externo y apéndices articulados, incluye, entre otros, insectos, arácnidos, crustáceos y miriápodos.

Palinurus elephas
Clasificación científica
Reino:	Animalia
Filo:	Arthropoda
Subfilo:	Crustacea

Los cefalópodos (Cephalopoda, del griego κεφαλή (kephalé), "cabeza" y ποδός (podós), "pie" → pies en la cabeza) son una clase de invertebrados marinos dentro del filo de los moluscos. Existen unas 700 especies, comúnmente llamados pulpos, calamares, sepias y nautilos. 

Pulpo común (Octopus vulgaris).

Los gasterópodos, gastrópodos o univalvos (Gastropoda, del griego γαστήρ gaster, "estómago" y πούς, poús, «pie») constituyen la clase más extensa del filo de los Moluscos. Presentan área cefálica (cabeza), un pie musculoso ventral y una concha dorsal (que puede reducirse o hasta perderse en los gasterópodos más evolucionados); además, cuando son larvas, sufren el fenómeno de torsión, que es el giro de la masa visceral sobre el pie y la cabeza. Esto les permite esconder antes la cabeza en la concha, dándoles una clara ventaja evolutiva. Los gasterópodos incluyen especies tan populares como caracoles y babosas marinas y terrestres, las lapas, las orejas y liebres de mar, etc.

Caracol
Caracol romano, Helix pomatia
Clasificación científica
Reino:	Animalia
Filo:	Mollusca
Clase:	Gastropoda
Subclase:	Orthogastropoda
Superorden:	Heterobranchia
Orden:	Pulmonata

Los isópodos (Isopoda) son el orden más diverso de crustáceos, de amplia distribución en toda clase de medios, especialmente en los marinos, aunque existen especies terrestres y dulceacuícolas. Los isópodos contiene unas 10.000 especies, distribuidas en nueve subórdenes. 

Eophreatoicus, un isópodo dulceacuícola deAustralia
Clasificación científica
Reino:	Animalia
Filo:	Arthropoda
Subfilo:	Crustacea
Clase:	Malacostraca
Orden:	Isopoda

Los miriápodos (Miriapoda, del griego μυρια myria, "diez mil" y ποδος podos, "pie") son un subfilo de artrópodos mandibulados, similares a los insectos en algunos aspectos, pero con muchos caracteres que los diferencian de éstos. Comprenden cuatro grupos bien clasificados, los ciempiés, milpiés, paurópodos, y sínfilos, todos terrestres; se han descrito más de 16.000 especies. Todos tienen en común un cuerpo compuesto por dos regiones, cabeza y tronco, éste último es largo y está formado por muchos segmentos y multitud de pares de patas (Illacme plenipes, un diplópodo de California ostenta el récord, con 375 pares de patas).

Lithobius forficatus, un ciempiés
Clasificación científica
Reino:	Animalia
Filo:	Arthropoda
Subfilo:	Myriapoda

Los octópodos (Octopoda, del griego, octó, ocho y podós, "pies") son un orden de moluscos cefalópodos conocidos comúnmente como pulpos. Carecen de concha y poseen ocho brazos. Son animales marinos y carnívoros.

Pulpo común (Octopus vulgaris)
Clasificación científica
Reino:	Animalia
Filo:	Mollusca
Clase:	Cephalopoda
Subclase:	Coleoidea
Superorden:	Octopodiformes
Orden:	Octopoda

palmípedo, da.

(Del lat. palmĭpes, -ĕdis).

1. adj. Se dice de las aves que tienen los dedos palmeados, a propósito para la natación; p. ej., el ganso, el pelícano, la gaviota y el pájaro bobo. 

2. f. pl. En clasificaciones zoológicas en desuso, orden de estas aves.

palmípedo, -da adj./s. f. Se aplica al ave acuática, como el pato o la gaviota, que tiene los dedos unidos por una membrana.

Diccionario Manual de la Lengua Española Vox. © 2007 Larousse Editorial, S.L.

Ganso doméstico u oca (Anser anser domesticus)

Los pinnípedos (Pinnipedia) son una superfamilia de mamíferos carnívoros del suborden Caniformia; junto con los cetáceos y los sirenios, los únicos mamíferos adaptados a la vida acuática. Son de cuerpo alargado, patas cortas, manos y pies palmeados en forma de aleta. Suelen ser gregarios, se alimentan de peces, moluscos y crustáceos.  Se dividen en tres familias, los otáridos (osos, lobos y leones marinos), los fócidos (focas) y los odobénidos (morsas). El mayor pinnípedo es el elefante marino, de la familia de los fócidos, que puede medir hasta 7 metros.

Elefantes marinos
Estado de conservación
Preocupación menor (UICN)
Clasificación científica
Reino:	Animalia
Filo:	Chordata
Subfilo:	Vertebrata
Clase:	Mammalia
Subclase:	Theria
Infraclase:	Placentalia
Orden:	Carnivora
Suborden:	Caniformia
Superfamilia:	Pinnipedia
Familia:	Phocidae
Género:	Mirounga

ETIMOLOGIA: DUBTES RAONABLES

Els nostres alumnes ja saben que el llatí i el grec, entre altres, es remunten a l'indoeuropeu. No els estranya, per tant, trobar-se amb paraules molt semblants, o fins i tot idèntiques, com ara fero i φέρω, amb el mateix significat. Però què passa llavors amb paraules com perifèria, telefèric, aqüífer, semàfor, metàfora...? A quin ètim ens remuntem llavors, al grec o al llatí? Bé, si teniu prou curiositat podeu mirar-vos el que diu aquí.

DOBLE DESAFIAMENT PER FALLES: MITOLOGIA I ETIMOLOGIA

Les falles —que a Benicarló van començar a celebrar-se allà pel 1973— donen per a molt: per a fer festa, sí, però també per a aprendre algunes cosetes. 

Els nostres alumnes poden (podien, si ho llegiu després del dia 19), per exemple, apropar-se a vore la falla infantil que ha guanyat enguany el primer premi —està (o estava) ben a prop de l'institut— i que té (o tenia) per lema "Una falla mitològica". Bona ocasió per a posar a prova els coneixements sobre la matèria (pel que veig, hi ha artistes fallers que també saben alguna cosa de Cultura Clàssica, potser l'han cursada com a optativa...). Per cert, encara tenim pendent un desafiament..., i també va de mitologia.

 Ara, etimologia. Estava jo a una falla llegint els cartellets amb les crítiques (moltes alusions a les retallades en ensenyament, val a dir-ho) i em vaig trobar escrit un "trevall" que em va fer pensar: per què amb -v-?  No és prou greu retallar els drets dels treballadors que hem de retallar també la -b-? És broma, probablement es tracta d'un lapsus calami. O potser el nostre cartellista sap francés (travail). Cap també la possibilitat que s'haja relacionat la terminació, per exemple, amb "cavall", on la -v- es correspon a una -b- en castellà, "caballo". Però clar, "cavall" < caballum, i ja sabeu (recordeu els exercicis de derivació) que la -b- intervocàlica del llatí sol esdevenir -v- en català. En canvi,  se suposa que "treball" < tripalium, i la -p- intervocàlica llatina dóna -b-, en català i en castellà.

 Acabem amb unes preguntetes: 

1.- Com es deia "cavall" en llatí clàssic? (Fàcil, fàcil)

2.- Com es deia "treballar"? (Fàcil també)

3.- Sabeu com es diu "viatjar" en anglés? Per què? (Per què es diu així, no per què ho sabeu, que vos conec)

La darrera qüestió —i algunes coses més— queda molt ben explicada per una persona que signa com Helena al final d'esta web.