Si teniu temps, llegiu l'article de Jacinto Antón titulat "Están locos los romanos", aparegut avuí mateix i disponible en http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Estan/locos/romanos/elpepusoc/20110522elpepisoc_1/Tes.
L'article comença així:
Les debemos mucho, casi todo, a los romanos, vale. Recuerden las palabras de Reg, el líder del Frente Popular de Judea, sector oficial, en La vida de Brian -el discurso más celebrado del cine de sandalias después de la arenga del general Maximus (Gladiator) a los frates jinetes de sus turmae y el "¡arre!" de Ben Hur-: "Aparte del acueducto, el alcantarillado, las carreteras, la irrigación, la sanidad, la enseñanza, el vino (eso sí lo vamos a echar de menos), la ley y el orden, ¿qué han hecho los romanos por nosotros?". Roma caput mundi, aeterna urbis, aurea Roma, civis Romanum sum, Romanus sedendo vincit... De acuerdo, de acuerdo. Pero tras la nueva invasión romana que vivimos, la enésima, manifestada en libros de toda clase, películas y series de televisión -hasta La Fura dels Baus se pone romana-, una sospecha empieza a aflorar en nuestros latinos corazones: ¿de verdad nos parecemos tanto?, ¿somos tan romanos realmente?, ¿ese mundo que aparece ante nuestros ojos en páginas, pantallas y escenarios es el nuestro?
Per cert, si vos fixeu en les expressions llatines que hi apareixen a la introducció que acabem de vore, trobareu un parell de lapsus calami. Les veieu?
Per a saber com continua l'article, cliqueu aquí.
Ahir vaig tenir examen de Dret de la Comunicació, una assignatura orientada al cataclisme (del grec kata + clismos) periodístic, doncs TOTS som capaços de comunicar i RES avala qui té més capacitat per fer-ho. Per un moment he estat pensant que potser hagués sigut millor estudiar llengües clàssiques amb David. Però no, ja vaig tenir prou amb 3 anys d’anàlisi i de bromes d’”spanglish” made for Gabriel Cornelles -no, no m’oblido del “manamaná”-. Però no em vull desviar perquè estaria estona escrivint i per a això ja tinc “eixa mena de projecte col•laboratiu”. Una de les qüestions de l’examen versava sobre el secret professional i la clàusula de consciència (Wikipedia...), i amb cursiva posava algo així com: Fama crescit eundo. Automàticament, alguns circuits memorístics-grecollatins van començar a recapitular-me vocabulari, declinacions, conjugacions, supí, veu mitjana... i vaig deduir que la traducció era algo paregut a “El rumor creix viatjant”. Així que, gràcies Gabriel per aprovar-me un examen.
ResponderEliminarD’una alumna que recorda amb molt de goig les teues classes,
TARAY.
Gràcies a tu, Taray, encara que un altre comentari com este i corro el perill de creure-m'ho. Deixa'm dir-te només que, llegit el teu comentari, queda clar que seràs una gran periodista.
ResponderEliminar