Fa temps que volia parlar d'esta qüestió, potser m'he encantat massa. Ja sé que la majoria d'alumnes fan els treballs que els manem a última hora, de pressa i corrents. Mal assumpte. Ara em ve a la memòria aquell eslògan que deia "les coses ben fetes i amb un somriure".
Bé, la qüestió és que, amb les ganes d'acabar prompte, els nostres benvolguts alumnes, a l'hora de fer els treballets (dic "treballets" perquè en el nostre cas només es tracta de resums a mà sobre els temes de cultura), no dediquen prou temps a pensar què és lo que volen dir i quina és la millor manera de dir-ho. I eixa és la clau: què vull dir i quina és la millor manera de dir-ho. I el problema, moltes vegades, ja no és el contingut, al cap i a la fi tots solen recórrer a les mateixes fonts, sinó la forma de resumir-lo: lo que normalment fan els nostres alumnes és copiar trossets del document base, sovint les primeres frases de cada paràgraf. Home, eixa és una possibilitat, d'acord, però almenys assegurem-nos que tot estiga ben lligat.
Posaré un exemple perquè s'entenga bé lo que vull explicar; es tracta de la primera frase d'un resum que m'han fet sobre el tema de la historiografia a Roma:
"La historiografía romana nace en el siglo III a.C. Estos primeros historiadores agrupan los acontecimientos históricos año por año, llamados Analistas por esta razón."
A vore, pregunto: com s'explica la presència del demostratiu "estos"? Més: no podríem redactar millor lo que volem dir? Per cert, açò és lo que diu la RAE sobre "redactar":
I açò diu en diccionari.cat:
No hay comentarios:
Publicar un comentario