LLATÍ: FOMENT LECTURA

D'acord amb el pla de foment de la lectura, encetem enguany un nou projecte, modest, això sí, en el nostre blog: pels vols del dia 23 de cada mes miraré de proposar un text d'autor clàssic (traduït, no patiu, i no massa llarg) per tal que en feu un breu comentari al mateix blog amb allò que vos suggerix; si voleu, podeu també usar alguna imatge per ampliar el vostre comentari. El termini per fer-ho serà d'una setmana, i no cal dir que els comentaris (tots) són condicio sine qua non per poder aprovar l'assignatura.

Comencem amb una famosa oda d'Horaci (Hor. Carm. 1.11), en una traducció al castellà de Germán Salinas:

 

Horacio, Odas, Libro I

XI A Leucónoe

 

No indagues, Leucónoe (no es lícito saberlo), qué fin reservan los dioses a tu vida y la mía, ni combines los números mágicos. Mejor será que te resignes a los decretos del hado, sea que Júpiter te conceda vivir muchos años, sea éste el último en que ves romperse las olas del Tirreno contra los escollos opuestos a su furor. Sé prudente, bebe buen vino y reduce las largas esperanzas al espacio breve de la existencia. Mientras hablamos, huye la hora envidiosa. Aprovecha el día de hoy, y no confíes demasiado en el siguiente.

En català tenim esta traducció de Josep Vergés:

   Tu, no esbrinis —és sacríleg de saber-ho— quin serà
el darrer dia que a mi, que a tu, els déus han concedit,
Leucònoe; no escrutis els càlculs dels babilonis. Val més
sofrir el que passarà, sigui què sigui!
   Tant si Júpiter t’ha atorgat de viure més hiverns com
si és l’últim aquest que ara desembraveix la mar Tirrena
amb els rosegats esculls on rompen les onades, tingues
seny: filtra els teus vins i, ja que la vida és breu, escurça la llarga esperança.
   Mentre parlem, haurà fugit envejós el temps; cull el
dia d’avui i no confiïs gens en el de demà.