Ahir me van preguntar a classe per l'etimologia del verb castellà espetar, que a priori no pareixia tindre cap relació amb el llatí peto. Bé, a posteriori tampoc. La veritat és que jo sempre l'havia sentit amb el significat que la RAE dóna en la tercera de les seues accepcions: "3. tr. coloq. Decir a alguien de palabra o por escrito algo, causándole sorpresa o molestia. Me espetó una arenga, un cuento, una carta"; però les dos primeres que dóna són:
xxx1. tr. Atravesar con el asador, u otro instrumento puntiagudo, carne, xxxaves, pescados, etc., para asarlos.
xxx2. tr. Atravesar, clavar, meter por un cuerpo un instrumento xxxpuntiagudo.
Potser si tinguera més afició a les barbacoes...
Segons la RAE, espetar prové de espeto (Del gót. *spĭtus, asador; cf. ingl. ant. spitu, neerl. spit), encara que s'usa més el seu augmentatiu espetón:
xxx1. m. Hierro largo y delgado; p. ej., un asador o un estoque.
xxx2. m. hurgón (instrumento para atizar la lumbre).
xxx3. m. Alfiler grande.
xxx4. m. Golpe dado con el espeto.
xxx5. m. barracuda.
xxx6. m. And. Conjunto de sardinas que se atraviesan con una caña xxxpara asarlas.
xxx
En català tenim el substantiu ast ("pollastre a l'ast"), però per al verb haurem de tirar mà de clavar, que es pot entendre en qualsevol de les accepcions que hem esmentat per al castellà espetar. De totes formes, és interessant notar que tant espetar com un curiós aspidar apareixen recollides en el Diccionari català-valencià-balear.
No hay comentarios:
Publicar un comentario